Una imatge de La Falconera que a mi em recorda una Madonna d’en Botero !!!!
Si us la mireu bé, la falconera sempre somriu!!!!
Avui he escoltat una cançó d’en Lluís Llach que ……
La Cançó s’anomena: Aprendre.
Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.
Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.
Aprendre que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes i és questa mesura la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.
Fins molt aviat, una abraçada,
Elisabeth.
