Molt Bon Nadal i Feliç Any 2012!!!!

Molt Bon Nadal i Feliç Any 2012!!!!

Desitjo que aquest any sigui ple d’il·lusions i nous projectes per a Tots!!!

Una abraçada, fins molt aviat,

Elisabeth.

Aquesta setmana faig 46 Anys !!!!

Aquesta setmana faig 46 Anys !!!!

Els 46 més ben portats de la meva vida.

Moltes Gràcies a tots, fins molt aviat,

Elisabeth.

Un Ós a Jasper, Canada!!!!

Hem arribat del Canada!!!

Aquí us presento una de les experiències més emocionants que he tingut durant aquest viatge!!!!

“Sevahabeunfoyoonquenosabenidoondesametio”

Fins molt aviat,

Elisabeth.

Una volta meravellosa per La Serra de L’Obac.

Aquesta és una excursió que he fet per La Serra de L’Obac i que us la recomano!!!!

Sortint des de La Casanova de L’Obac vaig anar fins La Torrota de L’Obac després, em vaig dirigir al Pou de Glaç,vaig continuar el camí fins a Castellsapera i vaig donar una volta al Paller de tot l’Any.

Va ser fantàstic!!!!!!

Vaig baixar per una canal amb força pendent que em va portar a descobrir la Font del Solitari i les runes de La Calsina.

Seguint una pista ampla i planera, vaig arribar a la Casa Vella de L’Obac.

És una volta meravellosa per La Serra de L’Obac.

Fins molt aviat,

Elisabeth.

 

Aquest és un dels millors records de la meva vida!!!!

Aquest és el Rapel que vaig fer a Castellsapera, un dels millors records de la meva vida. Me’n rapelaré sempre!!!!!

Per aquest motiu n’he fet una versió renovada.

Fins molt aviat,

Elisabeth.

La Serra de l’Obac.

La Serra de l’Obac des de la Casanova de l’Obac.

Fins molt aviat,

Elisabeth.

La Capelleta del Pujol de la Mata.

La capelleta del Pujol de la Mata és molt bonica!!!!

Ara, encara més!!!!

Fins molt aviat,

Elisabeth.

Aprendre !!!!

Una imatge de La Falconera que a mi em recorda una Madonna d’en Botero !!!!

Si us la mireu bé, la falconera sempre somriu!!!!

Avui he escoltat una cançó d’en Lluís Llach que ……

La Cançó s’anomena: Aprendre.

Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba,

que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.

Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.

Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.

A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.

Aprendre que sóc només si existeixes i és questa mesura la que vull i em defineix.

Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Fins molt aviat, una abraçada,

Elisabeth.